El MOLA es un museu dedicat al liberalisme d’estil variable de l’artista An Idiot. Entre les seves funcions figuren la recopilació, la conservació, la documentació i la divulgació. El MOLA es troba actualment en un edifici amb una distribució arquitectònica d’espais lluminosos i foscos, amples i estrets que va molt bé per presentar la gran varietat estilística i temàtica de l’obra d’AnIdiot. Els espais, de fins a 9 metres d’altura i més de 60 metres de llargada, transmeten la llibertat de l’art i la immensitat de l’estil que se’n deriva. Les seccions lluminoses de l’edifici estan dedicades a la cara alegre de la vida, mentre que les zones fosques en presenten la part obscura. A mesura que hom avança cap al soterrani, parcialment sota terra, els temes es van tornant més i més foscos. Per contra, la balustrada sembla que floti sobre el gran vestíbul principal. Així doncs, l’edifici es converteix en reflex i part integrant de l’art que conté.

L’art no coneix límits. L’art és creativitat i la creativitat és variabilitat. Per tant, l’art és variabilitat. La naturalesa, creadora de l’univers i artista més important de tots els temps, així ens ho ha ensenyat. L’art és variabilitat. En la seva màxima expressió. Per tant, no hi ha res que no mereixi ser representat per l’artista AnIdiot. Perquè la visualitat és l’essència de les arts plàstiques. Amb totes les seves facetes. La varietat infinita de la vida. La finitud i l’eternitat de l’ésser. El no-ésser. Tot allò que ens envolta i allò que no ens envolta, allò que ens mou i allò que no ens mou. Absolutament tot. La cara alegre i la cara fosca de la vida. La vida pròpia. La vida dels altres. L’inorgànic i l’orgànic. Allò calent i allò fred. Allò humit i allò sec. La bellesa i la lletjor. La diversió i la tristesa. Tot allò que ha estat, allò que és i allò que serà. I tot allò que no. Absolutament tot. La varietat infinita del passat, el present i el futur. El límit no és el cel, l’univers tampoc, sinó que va molt més enllà de la nostra concepció. La visualització liberal com a essència de les arts plàstiques. Els temes d’AnIdiot són igual de variats. Com els seus estils. I la seva manera de treballar és tan nova com la seva tècnica.

L’artista AnIdiot surt del no-res. No es pot explicar. De la mateixa manera que no es pot explicar d’on ve la naturalesa. No es pot comprendre. No té cara, precisament perquè en té moltes. Cares estilístiques. Com a artista, ja havia existit. Però no volia pintar més amb el mateix estil recognoscible. Va destruir la seva obra completa que havia realitzat fins aleshores i va desaparèixer 25 anys, durant els quals va preparar la creació del seu propi mon artístic d’estil variable. Al final del 2012 va tornar de sobte, exactament 25 anys després. Aquesta vegada de manera anònima per gaudir d’una llibertat sense límits. Es fa dir An Idiot per tenir la llicència per a fer qualsevol bogeria. La llibertat sense límits d’un idiota. La naturalesa és la seva gran font d’inspiració. Amb la seva creativitat lliure i il·limitada. Perquè així ha creat l’univers. Per An Idiot, la naturalesa és l’artista més important de tots els temps. El súmmum de l’art. La seva riquesa de variants es la seva font d’inspiració per apropar-se, com a artista, a l’essència de l’art. Encara que només sigui una mica.

L’artista AnIdiot té molts estils. Amb ells pretén apropar-se tant com sigui possible a la naturalesa i, per tant, a l’art. Perquè l’art no coneix límits. I l’art és creativitat i la creativitat és variabilitat. Per tant, l’art és variabilitat. La naturalesa, creadora de l’univers i artista més important de tots els temps, així ens ho ha ensenyat. L’art és variabilitat. Per això la manera de treballar d’AnIdiotconsta d’una infinitat d’estils. Picasso ja ho va fer, en part, fa un segle. I Gerhard Richter potser també. Perquè l’art és variable.

An Idiot ha inventat una nova tècnica de pintura que supera límits en el context del seu liberalisme. Uneix la pintura digital i l’analògica i l’anomena «digitanalògica». És pintura digital. Amb l’aspecte i la percepció, és a dir, amb la textura i el tacte de la pintura analògica. Com per exemple de l’oli, la laca, el cautxú, l’aerògraf, el grafit o l’esmalt. Les combinacions individuals de pintura i de transferència ho fan possible. Un pont. Després de 40.000 anys de pintura analògica i 30 anys de pintura digital. Un arc del passat i del present tensat cap al futur. AnIdiot també l’anomena «pintura 3.0».

Tot i això, aquesta tècnica digitanalògica no només supera límits tècnics. També permet pintar grans formats fora del taller. En qualsevol lloc del món, per més petit i remot que sigui. Això també és llibertat. Això també forma part del liberalisme d’AnIdiot.

La nova tècnica també permet moltes més coses. Aplicar directament influències culturals i temàtiques in situ. Superar límits estilístics de manera virtuosa. Reciclar obres d’art pròpies i alienes. Conservar diverses fases del procés creatiu. Modificar i variar els resultats provisionals i molt més. Resumint: la tècnica digitanalògica fa possible la manera de fer de la naturalesa i, per tant, una aproximació a l’art.

Visita el MOLA
—
Com arribar?
—

MUSEUM OF LIBERALISM ART

Av. Tarragona 112-114
08720 Vilafranca del Penedès
Barcelona

Horaris d’obertura (consultar web):
www.molamuseum.com
mail: info@molamuseum.com

Dilluns
Tancat
Dimar ts, Dimecres, Dijous i Divendres
De 16:00 a 20:00
Dissabte, Diumenge i festius
De 11:00 a 14:00

PERMANENTLY CLOSED

Entrada general: (9 €)
50% de descompte (4,50 €) per a:
joves fins a 18 anys, alumnes, estudiants, persones amb discapacitat, jubilats, aturats i/o receptors d’assistència social, prèvia presentació d’un document d’identitat vàlid.
Entrada gratuïta per a menors de 6 anys.
Per a tarifes de grup, consulteu.
Accés per a discapacitats.

Indicacions:

El MOLA està ubicat al costat de la sortida Vilafranca del Penedès Sud de la N-340.
Des de l’AP-7, prendre la sortida 30 (Vilafranca del Penedès Sud) i recórrer 450m en direcció Vilafranca del Penedès.

Aparcament gratuït